LA JOIA

LA JOIA és un projecte de Mercis Rossetti i Mercè Vila Rigat format per sis càpsules audiovisuals que parlen de la relació que s’estableix entre humans i ornaments, entre dits i argolles, entre matèria orgànica en descomposició i metalls eterns.


Des de la seva gestació l’estiu de 2020 al Konvent, LA JOIA s’ha exposat a La Capella del mateix Konvent l’any 2020, a la Capella del Remei de Beget –en el context del Festival de la Bellesa– l’any 2021 i al Museu de
Pintura de Sant Pol de Mar.
-
Ornamentem els nostres cossos amb joies de metalls preciosos per solidificar-nos encara més, per pesar més, per diferenciar-nos de l’aire i de l’aigua i de tot allò que ens sembla tou i poc etern. En un acte quasi sexual fem lliscar argolles daurades pels dits sabent que, quan hagin complert la seva funció, les retirarem i les canviarem per
d’altres de més noves i més brillants amb un gest tan despectiu com el d’agafar-les amb les puntes dels dits i fer-los fer el camí de tornada.


També ens fem enterrar amb les joies posades. La mà ben morta i l’anell ben quiet, ben nostre, quan nostre ja no existeix. El cos va desapareixent i l’anell, cada vegada menys ornamental i més protagonista, observa la desintegració de la mà que el subjectava mentre pensa que els cossos humans som uns ornaments ben
precaris, que durem poc, que ens podrim massa de pressa. Equinoderms, cefalòpodes, cucs de mar, zooplàncton o cromatòfors es converteixen en cossos i ornaments, tot alhora, sense aconseguir despendre’s de les interferències humanes en forma d’orgasmes, cants i homilies. Des d’allà sota, carregats de dits-potes-tentacles, han après a ser portadors i a ser joies, a ornamentar-se i a podrir-se junts.