Decàleg de supervivencia de les anatomies liquen

Decàleg de supervivència de les anatomies liquen és un projecte format seixanta dues fotografies analògiques i una càpsula audiovisual titulada Amor de llangardaix. Les anatomies liquenparlen de la manera en la qual els humans en simbolitzem amb el nostre cos i el dels altres mitjançant el tacte. Amor de llangardaix indaga en el comportament de l'espècie cnemidophorus uniparens: un tipus de rèptil format únicament per femelles que es reprodueix per patogènesis.

Aquest projecte s'ha exposat a la capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedés dins del festival de pensament Vilapensa de l'any 2022. En l'edició d'enguany titulada: Desig i passió.
-

Hi ha parts del cos que són impossibles de catalogar. Conviuen al llindar entre altres dues anatomies que sí que posseeixen nom propi. No hi ha manera de nomenar-les més que per descripció d'on es troben. Són espais d'unió i de convivència. Són el límit físic entre uns elements definits. L'aglutinant que permet a un cos existir com a unitat completa. Són"anatomies liquen".

 

En general no existeixen de manera conscient fins que un altre les activa mitjançant el tacte. Viuen inactives. El plec entre els dits de les mans i els peus, els buits entre les costelles, la unió entre el coll i la part posterior de l'orella, l'espai entre clavícules just per sobre de l'estèrnum, la pell sota les ungles curtes. Tots aquests fragments tenen una mica de fantasma, d'absència per falta d'atenció i viuen en hibernació a l'espera que algú aliè les activi.

 

Són unions orgàniques que aconsegueixen mantenir un cos alçat. No són ni un dit ni un altre, ni alga ni fong, ni òrgan ni anatomia completa. Igual que en els líquens, el fong penetra en les cèl·lules de l'alga per a obtenir nutrients i viure, les "anatomies liquen" necessiten la mateixa invasió/penetració tàctil per a existir. Si es repassa una columna amb el dit, es despertaran tots els espais entre les vèrtebres. L'espina dorsal cobrarà consciència i es podrà percebre cap a quin costat s'inclina o es retorça. La simbiosi estarà feta.

 

Quan s'estén la falta de "nutrients" el vincle comença a morir i amb ell, la consciència que existeixen. El cos torna a ser sols un braç, un cap, una cama. Deixa de ser un organisme unit per simbionts i es descompon davant la fragilitat d'una infinitat d'elements separats. Finalment, "l'anatomia liquen" es transformarà en la infestació de petites erupcions cutànies[1], una mica molestes que produiran coïssor i que eventualment desapareixeran sense deixar cicatriu.

 

Decàleg de supervivència de les anatomies liquen proposa 13 consells (normes indestructibles) mitjançant les quals ens podem assegurar de curar, desinfectar, nodrir i alimentar aquests simbionts.

 

[1] El liquen pla és una malaltia inflamatòria que pot afectar la pell, les mucoses (oral, genital), les ungles i el pèl. En el segle XIX se li va atribuir el nom de liquen pla per la semblança que poden presentar les lesions cutànies amb els líquens que creixen en els troncs dels arbres.